Quin és el millor tractament per a l’osteoporosi?
En primer lloc, és important considerar la suplementació de calci i vitamina D a través de la dieta, hàbits de vida saludables o medicaments. Si existeixen causes secundàries que contribueixen a l’osteoporosi, com la pèrdua de calci en l’orina, desequilibris hormonals, consum moderat d’alcohol, tabaquisme, entre d’altres, és crucial corregir-les.
Existeixen diversos grups de medicaments per a enfortir els ossos fràgils. Ens basem en guies i recomanacions per a avaluar el risc d’osteoporosi (moderat, alt, molt alt) i decidir quin medicament iniciar i quina és l’estratègia a llarg termini.
- Moduladors selectius dels receptors estrogènics (SERM), com el bazedoxifè (pres per via oral), són una opció recomanada per a casos de risc baix/moderat, especialment en dones recentment menopàusiques sense símptomes associats ni antecedents de trombosi venosa.
- Antiresortius:
- Bifosfonats orals, com alendronat, risedronat, ibandronat, són la base del tractament. Es prenen amb l’estómac buit setmanalment o mensualment, i és important no ajupir-se després de prendre’ls durant 30 minuts a 1 hora. No causen rebot en els ossos en suspendre el tractament. Algunes formulacions milloren la tolerància oral.
- Bifosfonats endovenosos, com el zoledronat, s’administren anualment en un hospital o centre de dia. Després de la infusió, poden causar dolors articulars i febre, però això es redueix significativament en administrar sèrum fisiològic i paracetamol endovenós.
- Denosumab s’administra subcutàniament cada sis mesos, mostrant millores significatives en la densitat òssia i sent ben tolerat, fins i tot en pacients amb malalties com la insuficiència renal. No obstant això, en suspendre el tractament, pot haver-hi un rebot ossi, que es pot prevenir sellant els ossos amb bifosfonats.
- Osteoformadors. Aquests s’utilitzen en casos d’alt risc o quan hi ha fractures vertebrals predominants. Són els únics capaços de formar os. La teriparatida, el romosozumab i l’abaloparatida són opcions disponibles.
- Teriparatida s’administra amb una injecció diària durant dos anys, millorant la qualitat òssia, especialment en la columna. Es contraindica si hi ha problemes amb l’hormona paratiroide.
- Romosozumab s’administra amb dues injeccions subcutànies mensuals durant un any, amb doble acció per a formar os i prevenir la seva destrucció.
- Abaloparatida, similar a la teriparatida, s’injecta diàriament durant 18 mesos.
Es recomana seguir aquests tractaments amb un fàrmac antiresortiu, preferiblement zoledronat o denosumab, per a consolidar els beneficis i evitar el rebot ossi. A més, s’ofereix un programa d’atenció al pacient disponible les 24 hores del dia per a resoldre dubtes i brindar suport.
Com amb qualsevol medicament, els utilitzats per a tractar l’osteoporosi poden tenir efectes secundaris, però la seva aparició disminueix amb el temps i el seguiment adequat. És fonamental mantenir un seguiment regular amb el teu metge reumatòleg, amb anàlisis de sang semestrals i densitometries òssies anuals juntament amb una bona adherència al tractament per a aconseguir els millors resultats.
Dra. Laia Orpinell
Especialista en Reumatologia
Hospital Universitari Sagrat Cor (Barcelona)
