La Polimiàlgia Reumàtica és una malaltia de l’aparell locomotor que cursa amb dolor i rigidesa intensa en tots dos espatlles, malucs i, menys freqüentment, en el coll i zona baixa de l’esquena. El dolor i la rigidesa són més intensos després de períodes perllongats de repòs, com és en despertar al matí. En la immensa majoria dels casos s’acompanya d’elevació de la velocitat de sedimentació globular, prova analítica que indica, en general, que existeix activitat d’un procés inflamatori en l’organisme. És típic que la Polimiàlgia Reumàtica aparegui després dels 50 anys; ho sofreixen cada any 50 de cada 100.000 individus per sobre d’aquesta edat.
No es coneix la causa de la Polimiàlgia Reumàtica, però la seva aparició en persones majors fa pensar en algun factor associat a l’envelliment, juntament amb factors genètics i anormalitats del sistema immunològic de l’individu. Existeix agregació familiar. És també més freqüent en persones de raça blanca i ocorre el doble de vegades en dones que en homes.
El símptoma predominant en aquesta malaltia és el dolor acompanyat de rigidesa de les àrees de les espatlles, que dura més de 30 minuts. Els pacients el defi*nen com una gran impossibilitat per elevar tots dos braços, que és més acusada després de períodes de repòs, i que s’acompanya de sensació de fatiga i dolor muscular en les extremitats superiors. A més, aquests mateixos símptomes apareixen a la zona dels malucs, amb dificultat per caminar i elevar les cames juntament amb dolor en els engonals i cuixes. Menys constant és el dolor cervical, com una sensació de pesadesa en el coll, i a la zona lumbar. Activitats quotidianes com aixecar-se d’una cadira o de la tassa de la cambra de bany, pentinar-se o vestir-se, es tornen dificultoses, precisant ajuda en molts casos.
No existeix una única prova per diagnosticar aquesta malaltia i el més important per fer el diagnòstic serà la conjunció dels símptomes juntament amb l’exploració practicada pel reumatòleg. La característica més rellevant en les proves de laboratori practicades la constitueix l’elevació de la Velocitat de Sedimentació Globular (*VSG), que ocorre en la immensa majoria dels pacients.
El tractament de la Polimiàlgia Reumàtica sol basar-se en l’ús de corticoides. Una vegada que els símptomes desapareixen, el reumatòleg sol indicar anar descendint la dosi de forma progressiva fins a trobar la dosi més baixa possible que controli els símptomes.
