La osteoporosi és una malaltia en la qual l’os es torna més porós, amb més aire en el seu interior, augmentant el nombre i la grandària de les cavitats o cel•les que existeixen en el seu interior . D’aquesta manera els ossos es fan més fràgils, resisteixen pitjor els cops i es trenquen amb major facilitat. Les fractures són, efectivament, el símptoma i la principal conseqüència d’aquesta malaltia.
La osteoporosi no dóna símptomes fins que la pèrdua d’os és tan important com perquè apareguin fractures, i això habitualment ocorre molts anys després de la menopausa. Existeixen, doncs, les següents possibles formes de començament i detecció de la malaltia.
La prova fonamental per al diagnòstic de la osteoporosi és la Densitometria. La densitometria no només ens informa de la pèrdua d’os en una persona. També pot documentar la resposta de l’esquelet a un tractament contra la osteoporosi. Les radiografies simples dels ossos serveixen per detectar les fractures.
En la osteoporosi post-menopàusica i de l’ancià no se solen alterar les anàlisis de laboratori. Els nivells de calci (en sang i en orina), fòsfor i proteïnes solen ser normals. La fosfatasa alcalina és una substància de la sang que augmenta, en la osteoporosi, quan s’està reparant una fractura, és a dir quan s’està formant el call. En algunes situacions, serà necessari mesurar nivells de la vitamina D en sang, les hormones del tiroide o investigar el funcionament del ronyó o del fetge.
L’objectiu del tractament de la osteoporosi és la reducció del nombre de fractures degudes a aquesta malaltia. L’eina fonamental per aconseguir aquesta fi consisteix a construir un os fort i resistent, i evitar la seva pèrdua de massa òssia. Encara que el bec de massa òssia de cada persona està condicionat per la seva càrrega genètica, i sobre aquesta no es pot actuar, és important conscienciar a la població jove, especialment femenina, que ingereixin en l’adolescència i la joventut una quantitat adequada de calci que realitzin un exercici físic correcte i que suprimeixin hàbits nocius, com l’alcohol i el tabac, amb la finalitat de que obtinguin una bona quantitat de massa òssia.
