El lupus s’enquadra dins de les malalties autoimmunes. El sistema immunològic del cos normalment produeix proteïnes anomenades anticossos per protegir a l’organisme de virus, bacteris i altres substàncies estranyes denominades antígens.
El lupus és una malaltia infamatòria crònica, és a dir que produeix infamació dels òrgans afectats i que persisteix durant un llarg període de temps, la qual cosa podria significar durant tota la vida. No obstant això, el lupus es manifesta alternant períodes de major activitat o més símptomes (exacerbació) amb uns altres d’inactivitat (remissió).
El lupus és més freqüent en la raça negra i en els asiàtics. Aproximadament, una ciutat que tingui 100.000 habitants, cada any tindrà 7 casos nous de lupus. El lupus pot aparèixer a qualsevol edat: infància, edat adulta i ancians, encara que en la majoria dels casos apareix entre els 17 i 35 anys.
El lupus eritematós sistèmic, és, com el seu nom indica, una malaltia sistèmica. Això vol dir que pot afectar a molts òrgans: pell, articulacions, ronyons, cor, pulmons…, però la meitat dels pacients amb lupus tenen afectació gairebé exclusiva de la pell i les articulacions.
El diagnòstic del lupus, es basa en tres aspectes fonamentals: 1) els símptomes que explica el pacient; 2) l’examen físic del malalt i 3) les anàlisis de sang i orina.
El lupus no es guareix amb medicaments, però sí es pot controlar.
L’abordatge del tractament està basat en les necessitats específiques i els símptomes dècada pacient. Atès que les característiques del lupus poden variar de forma significativa entre diferents individus, és important posar l’accent en la importància dels controls mèdics, la freqüència dels quals dependrà de la situació clínica.
