La gota és una malaltia coneguda des de l’antiguitat. Es caracteritza per episodis bruscs de dolor intens, inflor, enrogiment, gran sensibilitat al tacte i augment de la temperatura local, en una o més articulacions a causa del dipòsit de sals d’ urat a l’interior de les mateixes.
La inflamació de les articulacions en la gota es deu al fet que es formen en el seu interior microcristalls d’una sal d’àcid úric (urat monosòdic monohidratat). Els atacs d’ inflamació són una conseqüència de la presència d’aquests cristalls en l’articulació, i mai ocorren en la seva absència. Perquè es formin cristalls d’ urat és necessari que els nivells d’àcid úric en la sang estiguin elevats, la qual cosa es coneix com hiperuricèmia; en tot cas, encara que la hiperuricèmia és freqüent (la presenta un 7% de la població), només una minoria de les persones que la tenen, arriben a formar cristalls i patir gota.
Essencialment la gota produeix inflamació articular, gairebé sempre en forma d’ artritis aguda d’una sola articulació; és a dir, una articulació passa en poques hores d’estar asimptomàtica a inflar-se intensament (el que es deu al fet que la seva cavitat s’omple de líquid sinovial formant un vessament), la seva superfície pot enrogir-se, i es torna gairebé sempre intensament dolorosa i la seva funció es fa dificultosa pel dolor. Algunes vegades la inflamació pot ser menys intensa i les molèsties més suportables. Les articulacions que poden sofrir atacs de gota són diverses, però les més habituals són la base del dit gros del peu (el que s’anomenen atacs de podagra), el dors del peu, turmell, genoll, canell o alguna articulació dels dits de la mà. També es pot inflamar la bursa sinovial del colze, o la que té el tendó d’Aquil·les quan s’uneix al taló.
La presència de cristalls d’ urat és necessària perquè les articulacions s’inflamin. Aquests cristalls s’identifiquen, mitjançant un microscopi, en el líquid sinovial extret de les articulacions inflamades durant els atacs de gota, i permeten un diagnòstic precís de la malaltia; és més, els cristalls també es poden identificar fàcilment en el material obtingut d’un tofo o en el líquid d’articulacions asimptomàtiques que prèviament hagin estat inflamades.
La gota és una malaltia amb un tractament actualment molt eficaç. Ha d’enfocar-se com dos problemes independents: el tractament de l’atac agut de gota i el tractament de l’augment de l’àcid úric en sang (hiperuricèmia).
Cristalls d’àcid úric (color blau) en líquid sinovial sota microscopi de llum polaritzada.
