Desxifrant la Gota
Salutacions a tots els lectors interessats en les patologies reumàtiques! Us donem benvinguda al nostre blog. Aquest espai esdevindrà una font fiable d’informació seriosa i fonamentada en evidència per comprendre millor les complexitats de la reumatologia.
En aquesta primera entrada, ens submergirem al món de la gota, o artritis gotosa, coneguda des de temps antics com la “malaltia dels reis”. La gota es manifesta a través d’episodis abruptes de dolor intens, inflor, envermelliment, gran sensibilitat al tacte i augment de la temperatura local en una o més articulacions.
La gota, aquest dimoni que mossega el dit gros del peu.
L’origen
Aquesta inflamació es desencadena per la formació de microcristalls dʻuna sal dʻàcid úric, específicament lʻurat monosòdic monohidratat, a lʻinterior de les articulacions. Els brots d’inflamació són una conseqüència directa de la presència d’aquests vidres, i mai no passen en la seva absència. La formació de vidres d’urat requereix nivells elevats d’àcid úric a la sang, condició coneguda com a hiperuricèmia. Encara que la hiperuricèmia és comuna, afectant el 7% de la població, només una minoria de les persones que la pateixen desenvolupen vidres i experimenten atacs de gota.
Els símptomes
La gota essencialment provoca inflamació articular, generalment en forma d’artritis aguda que afecta una sola articulació, coneguda com a monoartritis. En qüestió de poques hores, una articulació que abans estava asimptomàtica s’inflama intensament. La inflamació es manifesta amb inflor, causada per omplir la cavitat de l’articulació amb líquid sinovial, formant un vessament. La superfície de l’articulació es pot envermellir i, per descomptat, es torna intensament dolorosa, dificultant la seva funció a causa del dolor. En alguns casos, la inflamació pot ser menys intensa, cosa que resulta en molèsties més suportables.
Les articulacions propenses a patir atacs de gota són diverses, sent les més comunes les de la base del dit gros del peu, anomenats atacs de podagra. També afecta el turmell, el genoll, i en casos més rars, nines o dits de la mà. A més, la gota es pot presentar en forma de bursitis, inflamant, per exemple, la bossa sinovial del colze o la que envolta el tendó d’Aquil·les en unir-se al taló.
Alcohol, obesitat, menjar copiós i… fruites? Noteu el detall del quadre del volcà en erupció, premonició del que ha de venir.
El diagnòstic
La presència de vidres d’urat és fonamental per desencadenar la inflamació a les articulacions. Aquests cristalls s’identifiquen mitjançant un microscopi amb llum polaritzada al líquid sinovial extret de les articulacions inflamades durant els atacs de gota, i la seva detecció es considera un signe patognomònic de la malaltia. A més, els vidres es poden identificar fàcilment en el material obtingut d’un tof o en líquid d’articulacions asimptomàtiques que prèviament estiguessin inflamades.
El tractament
La gota, malgrat el seu dolorós impacte, compta amb un tractament actualment molt eficaç. Aquest tractament aborda dos problemes de manera independent: l’atac agut de gota i l’augment de l’àcid úric a la sang, és a dir, la hiperuricèmia. A la primera fase, es busca desinflamar l’articulació afectada, tradicionalment utilitzant colchicina via oral. En una segona fase, es combina la colchicina amb un tractament hipouricemiant, com alopurinol o febuxòstat. A la tercera fase, es manté simplement l’hipouricemiant.
La durada del tractament de manteniment és un tema controvertit. En principi és indefinida, ja que una de les causes més comunes de gota és la hiperproducció genètica d’àcid úric. Tot i això, factors com la ingesta excessiva d’alcohol, dietes riques en purines, certs medicaments o malalties com la psoriasi o l’artritis psoriàsica poden produir un excés d’urats, contribuint al desenvolupament de la gota, i en casos com aquests, la modificació o eliminació dels factors de risc pot permetre la retirada del tractament. En qualsevol cas, l’ avaluació i el seguiment d’ un reumatòleg són fonamentals.
Efectivament, l’avi Cebolleta tenia gota. Mal tractada, suposem, perquè la gota es cura…
