Artritis

S’anomena artritis a qualsevol inflamació a nivell articular. Es caracteritza per la presència de dolor, enrogiment, calor local i limitació de la capacitat funcional articular. L’artritis produeix un dolor de característiques “inflamatòries”, és a dir, de predomini matutí, que acostuma a millorar amb el moviment i que no cedeix amb el repòs.

El diagnòstic diferencial entre un tipus i un altre es basa en una correcta anamnesi i exploració física, així com en determinades proves d’imatge (Radiografies, ecografies) i proves analítiques.

Artritis Reumatoide

És una malaltia en la qual s’ inflamen les articulacions produint-se dolor, deformitat i dificultat en el moviment, encara que també pot afectar altres parts de l’organisme. És una malaltia crònica, amb una baixa freqüència de curació espontània, encara que amb un tractament adequat s’aconsegueix un bon control de la malaltia en la majoria dels casos.

Les molèsties i limitacions que ocasiona l’ artritis reumatoide varien molt entre malalts, de manera que no hi ha dos malalts iguals. L’artritis reumatoide és una de les més de 100 malalties reumàtiques existents, amb un pronòstic i un tractament específics, per la qual cosa el diagnòstic ha de ser precís (generalment realitzat o confirmat per un reumatòleg).

L’ artritis reumatoide és freqüent, ja que en el nostre entorn la pateix una de cada 200 persones (200.000 afectats a l’ Estat espanyol). És més freqüent en dones, però també afecta a homes. No és una malaltia pròpia de l’edat avançada i encara que pot aparèixer en ancians, es presenta amb major freqüència entre els 45 i els 55 anys. Així mateix, una forma molt similar de l’ artritis pot afectar als nens.

La inflamació de les articulacions produeix dolor i inflor. El dolor articular és el símptoma més freqüent i l’ inflor articular pot ser més o menys visible pel pacient. Les articulacions que s’inflamen amb més freqüència són els canells, les articulacions dels dits de les mans i dels peus, els colzes, les espatlles, els malucs, els genolls i els turmells. A més del dolor i la inflor, als matins pot existir dificultat en l’inici dels moviments (rigidesa matutina) de durada variable, i que pot arribar a ser fins i tot de vàries hores de duració.

La inflamació persistent pot acabar danyant els ossos, lligaments i tendons del voltant. La conseqüència serà la deformitat progressiva de les articulacions i la pèrdua i reducció de la mobilitat articular, la qual cosa pot portar al malalt a un cert grau de discapacitat per fer algunes tasques de la vida diària.

L’ artritis reumatoide no té en el moment actual un tractament curatiu, la qual cosa no significa que no existeixi tractament. És més, van apareixent nous medicaments que permeten controlar la malaltia en un percentatge cada vegada més elevat de pacients. La col•laboració entre el malalt i el metge és fonamental per al control d’ aquesta malaltia.

Artritis Psoriàsica

És una malaltia de les articulacions que es presenta en alguns malalts (aproximadament un 10%) que pateixen psoriasis en la pell, la qual cosa li atorga unes característiques peculiars en quant a evolució i pronòstic. La lesió articular és inflamatòria, és a dir, amb dolor, inflor, calor, i dificultat de moviment de l’articulació afectada, i a la llarga possibilitat de deformació. La gravetat de l’ artritis no té relació amb l’extensió de la lesió de la pell. És una malaltia crònica, que evoluciona irregularment al llarg de la vida, amb èpoques d’inactivitat i èpoques d’ inflamació i dolor.

És una malaltia freqüent ja que si considerem que la psoriasis afecta a un 2% de la població i l’ artritis a un 10% dels mateixos, a l’ Estat espanyol, sobre una població d’uns 40 milions, hi hauria 80.000 persones amb artritis psoriàsica. L ‘inici de l’artritis psoriàsica sol donar-se entre els 30 i els 50 anys, i pot afectar a persones de qualsevol edat i sexe, fins i tot a nens.

L’ artritis psoriàsica s’ inicia lentament. La psoriasis acostuma a aparèixer anys abans que la afectació articular i només un 15% dels artrítics presenten abans la lesió articular que la lesió cutània o de les ungles.

Per un diagnòstic correcte, les lesions de la pell o de les ungles han de ser confirmades com a psoriàsiques. Primer, demostrant que hi ha psoriasis, després demostrant que hi ha artritis i finalment confirmant que les característiques clíniques i radiològiques corresponen a l’ artritis psoriàsica.

L’ artritis psoriàsica no té en el moment actual cap tractament curatiu, la qual cosa no significa que no existeixi tractament. És més, van apareixent nous medicaments que permeten controlar la malaltia en un percentatge cada vegada més elevat de pacients.